GastroFashion - Isbel Messeguer

He posat aquest vídeo, per fer homenatge a una de les persones que en va marcar com a persona dins de la meva vida d'estudiant i professional.
Va per tu Isbel.

Saludets.
Salva Carbó

La Sarga

Isabel Tomo i Salvoret Carbó

Encara recorde aquell olor a mèdula i mimbre remullat un olor que per mols anys que passen no podrà borrar-se de la memòria.
Memòria vull donar a tots aquells que han fet d'un treball una identitat al meu poble, Montaverner, han segut mols anys els que la gent del meu poble s'han guanyat la vida als taller de mimbre per fer "caixes", (com sempre deia el meu iaio i mon pare) que en realitat eren un tipus de cabàs per cobrir les garrafes de vidre en el que la gent anava a per vi a la cooperativa, aigua a la font o fins i tot adobar olives en les jarres de vidre que també ferraven.
El record que tinc al vorer aquestes fotos es un record de enyorança i estima per un home que en va ensenyar a ser persona, fer el bé pels meus i pel meu poble.
La persona de la que parle es mauelo Salvoret, com el coneixien tots.
Recorde els estius en vacances alçar-me de matí i anar a vore com entrellaçava el mimbre, en les mans cuasi deformades d'aquell dur treball i a l'hora tan bonic.
Una vegada allí com sempre volia ajudar, i sempre en deia - agarra i amuntona vaixes, que era anar posant una cistella dins d'un altres fins fer com un tub fins a 10 cistelles per desprès carregar les al camió.
Una vegada amuntonades ens quedàvem sentats damunt d'elles, dic ens quedàvem per que de vegades venia algún Cosí dels 9 que tinc, i cadascú dels xics que som teníem un malnom cariños de mauela Isabel, Negrellos (que era jo), Ferrabraç, Fumaxú, Cagó, Molineret, i altres.
Bé el tema es que una vegada allí sentats una de les coses que mes ens agradava era que ens contara coses de la guerra civil, ja que ell va ser uns del milers de Republicans que a la pos-guerra varen patir tota la humiliació i barbaritats que es feien en aquell temps, fins i tot la pressó al antic palau d'Albaida.
Aquestes paraules ens deixàvem bocabadats no mes veient que desprès del que van patir encara ho contava com si d'un conte es tractara, nosaltres no podíem imaginar-nos realment ni érem conscients del que va passar, però aquelles histories en feien disfrutar d'una estona amenisada.
Ja aniré contant alguna de les historietes que ens contava.
Espere que encara que siga amb aquestes paraules tan senzilles, haja fet recordar aquest treball tan nostre com es la sarga.

Taraf de Haïdouks

He acabat de descobrir aquest grup de Músics.
Taraf de Haïdouks és una banda d'ensambli musical romaní, originària de la comuna de Clejani, del districte Giurgiu (judet) a Romania. És el grup més cèlebre del gènere en l'era post-comunista. Són coneguts en la seva Romania natal menjo «Taraful Haiducilor». La seva traducció seria una mica així com «Banda dels Homes malvats o fora de la llei», encara que «taraf» és també el nom tradicional d'un grup de lâutari (músics gitanos de la tradició romanesa). «Haiduc» o «haiduk» és una paraula d'origen turc que significa «bandit»; en romanès té una connotació arcaïca o rústica.
Podeu escoltar alguna cançó a la meva llista LastFM

Cine i Cinema

Bé, supose que molts heu recordat el cine i mes el Royal Cinema de Montaverner, aquella gent que siguem d'allí, ho dic pels moments que hem passat aquesta setmana a la 1ª Mostra de cinema Documental de Montaverner.
La veritat sega dita, jo recorde encara fins i tot aquell l'olor de umetat d'aquell cine , També els diumenges de vesprada a la porta esperant a que Claudio, persona molt volguda per molta gent del poble, ens esgarrara l'entrada, tot i fent-li broma d'aquell "tic" que a tots ens feia tanta gracia i de vegades encara recordem, després a la barra del xicotet quiosc, en el que compràvem aquells paquets de roses dolces i puromoros, rajoles, espongetes xupaxups "coyac" i fins i tot el paquet de pipes que ara no podríem ni obrir als multicines.
Tots aquells record i molts mes son els que ens donen ganes de que el Cinema Royal de Montaverner puga ser algun un dia un edifici emblemàtic per tots nosaltres i no un Muntó de pedres o que saiga enderrocar per fer un parking o una finca de pisos, ja que al poble encara no tenim ningun pla en el que protegisca el casc antic.
Bé dons ací deixe unes fotos del record, i per a que entre tots vegem de recuperar l'entusiasme d'aquells diumenges de vesprada al poble.

Si teniu fotos del cine a Montaverner, o d'algun poble del la Vall d'Albaida, pots enviar-me un mail i la publicaré.

Fotos de La Ciutat de les Arts

Encara que crec que el fet de malgastar els nostres diners i els de tots els valencians i valencianes amb macro construccions deficitàries, podem pegar una volta pel casc del llit del Túria i fer unes tomes no massa difícils ja que les construccions donen molt de si.